dissabte, 19 d’octubre del 2019

De les manifestacions massives els aldarulls nocturns

Ahir és va tornar a evidenciar les dues cares del moviment independentista contra la STS. Una clara i esperançadora, on cents de milers de persones, mitjançant marxes i posteriorment, a la manifestació al Passegi de Gràcia, demostrava el seu rebuig contra una sentencia cada vegada més política i menys jurídica. L’àmbient era festiu, de serenor malgrat el que està passant. Veurà a tanta gent, feia temps que no n’hi havia tanta, contrasta amb el oblid  de les mitjans patriòtics que han fet befa dels 11 de setembres d’aquests últims anys.

Una de les Marxes per la Llibertat entrant per l'avinguda Meridiana




Manifestants concentrats als jardinets de Salvador Espriu a Barcelona.


[Ayer se volvió a evidenciar las dos caras del movimiento independentista contra la STS. Una clara y esperanzadora, donde cientos de miles de personas, mediante marchas y posteriormente, a la manifestación al Paseo de Gracia, demostraba su rechazo contra una sentencia cada vez más política y menos jurídica. El ambiente era festivo, de serenidad pesar de lo que está pasando. Ver a tanta gente, hacía tiempo que no había tanta, contrasta con el olvido de las medios patrióticos que han hecho burla de los 11 de septiembres de estos últimos años.]



Mentre és feia la concentració al Passeig de Gràcia, que literalment, estava col·lapsada, plena com un ou, a la Via Laietana, grups de manifestants és dedicaven a increpar a la policia, acció i reacció, generant una escalada que va tenir continuïtat a la nit. Espanya viu en una mena de paradís de la impotència. S’ha creat la idea que qualsevol què és bellugui  és un terrorista. Ara aquesta paraula és fa servir per qualsevol cosa. A França, per exemple, si una persona porta un ganivet i crida, posem per cas, Allahu Akbar (Dios es Grande), ja és un terrorista. És clar que la seva acció és criminal si mata o fereix a persones del seu voltant, però un imagina que una acció terrorista, implica una mica més. Per què llavors tothom posa ràpidament l’etiqueta de terrorista?  Què el Ministeri de l’Interior vulgui investigar al Tsunami Democràtic per terrorisme no és més que un altra demostració de la seva por a les mobilitzacions ciutadanes. Hi va haver miles de ciutadans al aeroport. Quant hi ha vaga del serveis de seguretat,per exemple, varen crear un autèntic caos amb miles de persones sense poder volar, perquè les companyies aèries  varen cancel•lar cents de vols. Per què aquestes asimetries? Ja he repetir moltes vegades que el MI no va ser massa diligent amb els atemptats de Barcelona i Cambrils a agost del 2017, per què ara aquest cel? Potser els del CNI li han dit que el Tsunami el dirigeix els serveis secrets de…. Corea del Nord? Iran? Xina? Rússia? Anava a dir Bèlgica,això si què els encantaria.

[Mientras se hacía la concentración en el Paseo de Gracia, que literalmente, estaba colapsada, llena como un huevo, en la Via Laietana, grupos de manifestantes es dedicaban a increpar a la policía, acción y reacción, generando una escalada que tuvo continuidad por la noche. España vive en una especie de paraíso de la impotencia. Se ha creado la idea de que cualquier que es mueva es un terrorista. Ahora esta palabra se usa para cualquier cosa. En Francia si una persona lleva un cuchillo y llama, por ejemplo, Allahu Akbar (Dios es Grande), ya es un terrorista. Es claro que su acción es criminal si mata o hiere a personas de su alrededor, pero uno imagina que una acción terrorista, implica algo más. ¿Por qué entonces todo el mundo pone rápidamente la etiqueta de terrorista? Qué el Ministerio del Interior quiera investigar el Tsunami Democrático por terrorismo no es más que otra demostración de su miedo a las movilizaciones ciudadanas. Hubo miles de ciudadanos en el aeropuerto. Cuando hay huelga de los servicios de seguridad, por ejemplo, estos crearon un auténtico caos con miles de personas sin poder volar, porque las compañías aéreas fueron cancelando cientos de vuelos. ¿Por qué estas asimetrías? Ya he repetido muchas veces que el MI no fue demasiado diligente con los atentados de Barcelona y Cambrils en agosto del 2017, por qué ahora este celo? Quizá los del CNI le han dicho que el Tsunami lo dirigen los servicios secretos de .... Corea del Norte? Irán? China? Rusia? Iba a decir Bélgica, eso si les gustaría.]

Els aldarulls d’aquestes nits, amb cremades al mobiliari públic, cotxes, motos, etc., enfrontaments entre policia i manifestant amb la cara tapada, no és exclusiva de Barcelona. Si és veuen les manifestacions a Hong Kong, les de Barcelona és queden curtes. Les manifestacions a París, al mateix. No vull minimitzar el què està succeint a Barcelona. Com molt bé diu Antoni Batista en el seu article “La traducció catalana de la 'kale borroka'?”: En un univers de tanta complexitat, la insurgència juvenil, i precisament més en les seves expressions tan extremes, violentes i reprovables com les que tenim tristament al davant, mereix més atenció, més política i la “proporcionalitat” de la llenya policíaca que sempre invoquen quan menys la practiquen.”.

[Los disturbios de estas noches, con quema al mobiliario público, coches, motos, etc., enfrentamientos entre policía y manifestantes con la cara tapada, no es exclusiva de Barcelona. Si se ven las manifestaciones de Hong Kong, las de Barcelona se quedan cortas. Las manifestaciones en París, lo mismo. No quiero minimizar lo que está sucediendo en Barcelona. Como muy bien dice Antoni Batista en su artículo "La traducción catalana de la 'kale borroka'?": En un universo de tanta complejidad, la insurgencia juvenil, y precisamente más en sus expresiones tan extremas, violentas y reprobables como las que tenemos tristemente delante, merece más atención, más política y la "proporcionalidad" de la leña policial que siempre invocan cuando menos la practican. ".]

Si no hagués aquests aldarulls a Barcelona, però també a altres indrets de Catalunya (Girona, Lleida, Tarragona), la cobertura mediàtica seria un altre, però què hi hagi focs, enfrontaments amb la policia això genera una satisfacció extraordinària als afins als 155. Per fi, violència! Cal rebutjar-la, perquè va en contra de tot el que s’ha fet fins ara. Les autoritats catalanes, deurien ser més exigents respecta a qualsevol grup o grups que ja els assembla bé aquest espectacle de foc i destrucció. Els CDR, ja han sortit per dir que no estan per aquesta violència? És clar què hi ha agents provocadors, també gent de fora per sumar-se aquest actes vandàlics. Vandàlics no potser identificats sense més amb terrorisme.  També caldria repensar en les sobreactuacions de la policia. Tenim els mòbils per recollir gràficament el què fan. Moltes de les seves actuacions són absolutament gratuïtes i delictives, per molta placa que portin. Ahir van detenir a un periodista de El País amb acreditació inclosa. Algú tenia ganes de enxampar els reporters gràfics. 



[Si no hubiera estos disturbios en Barcelona, pero también en otros lugares de Cataluña (Girona, Lleida, Tarragona), la cobertura mediática sería otra, pero que haya fuegos, enfrentamientos con la policía, esto genera una satisfacción extraordinaria a los afines a los 155. ¡Por fin, violencia! Hay que rechazarla, porque va en contra de todo lo que se ha hecho hasta ahora. Las autoridades catalanas, deberían ser más exigentes respecto a cualquier grupo o grupos que ya les parece bien este espectáculo de fuego y destrucción. Los CDR, ya han salido para decir que no están por la violencia? Está claro que hay agentes provocadores, también gente de fuera para sumarse a estos actos vandálicos. Vandálicos no pueden ser identificados sin más con terrorismo. También habría que repensar en las sobreactuaciones de la policía. Tenemos los móviles para recoger gráficamente lo que hacen. Muchas de sus actuaciones son absolutamente gratuitas y delictivas, por mucha placa que lleven. Ayer detuvieron a un periodista de El País con acreditación incluida. Alguien tenía ganas de pillar a los reporteros gráficos]

La violència al carrer no fàcil d’aturar, cal temps i paciència, cosa que últimament no ni ha per part de ningú. No potser que la ciutadania que viu al focus dels aldarulls tingui la sensació de viure en el perill. Cal redreçar-ho i per això estaria bé que tothom poses de la seva part. Qui té fil directa amb els CDR per aturar tot això? Sembla que la política hagi dimitit de la recerca de solucions. Uns perquè volen el que ja s’ha fet, amb els resultats de la STS. Uns altres, perquè són incapaces de comprendre el què està passant i ho deixen tot als tribunals amics.

[La violencia en la calle no fácil de detener,se necesita tiempo y paciencia, cosa que últimamente no ni existe por parte de nadie. No puede ser que la ciudadanía que vive en el foco de los disturbios tenga la sensación de vivir en el peligro. Es necesario reconducirlo y por eso estaría bien que todo el mundo pusiera de su parte. ¿Quién tiene hilo directo con los CDR para detener todo esto? Parece que la política haya dimitido de la búsqueda de soluciones. Unos porque quieren lo que ya se ha hecho, con los resultados de la STS. Otros, porque son incapaces de comprender lo que está pasando y lo dejan todo a los tribunales amigos.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada