Siguiendo la transcripción de Incerta
Glòria. Segona part.
30
d’agost.
(...)
Jo
crec amb tota l’ànima que si necessitem tant la poesia i la fe per no
sentir-nos molt més desventurats que si no fóssim ni haguéssim estat mai és
perquè la poesia i la fe són l’existència i la vida, perquè sense elles tot
aquest món es desfaria en no-rés com una vana fantasmagoria sense cap
consistència. (pàg.396)
(...)
; diu que feia una setmana de la sublevació del Terç Estranger i les tropes
mores quan el cuirassat Jaume I bombardejà Melilla; era diumenge a les tres de
la tarda, hora en què els europeus fan la migdiada. Com que, a causa de la
calor, per fer-la es desvesteixen, diu que homes, dones i criatures corren mig
nus fugint de les cases bombardejades (...). Era el 26 de juliol de 1936, només
feia una setmana que havia començat la guerra; ¡ i els europeus, a diferència
dels moros, eren quasi tots republicans! (pàg.398-9)
(...)
En tot cas, em sembla que ens podríem divertir molt més jugant a templaris clandestins que no pas a anarquistes. I és que
els reaccionaris tenen molta més imaginació sense comparació possible, i amés
el passat amb ells. El futur, en canvi, com que és pura inexistència, el
regalen a la gent sense imaginació. Sí, Trini [protagonista de la novel·la],
cal molta imaginació per ser reaccionari i per això n’hi ha tan pocs; jo només
he conegut la meva tia que s’en pugui dir amb justícia” (pàg.402)
(...).
“Algun dia ens caurà la cara de vergonya d’haver tingut disset anys”, “¿ I per
què?, vaig replicar estupefacta. “Perquè és una edat idiota; afigura’t, ¡som
els homes del futur! ¡La pura inexistència! Encara no som res i ja ens hem traït
mil vegades a nosaltres mateixos”.(pàg.403)
(...)
Però pobres de nosaltres quan per exercir un art n’hem d’aprendre les regles; l’art
deu ser com l’amor, que si no és els instints no hi ha qui te l’ensenyi. (pàg.405)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada