dissabte, 10 de febrer del 2024

IMSERSO: Fuengirola-Antequera

 Dia 6

Fuengirola-Antequera


La frase completa es "Salga el sol por Antequera y póngase por donde quiera." Acorde a José Mª Iribarren, equivale a decir que "a uno le es indiferente que resulte una cosa u otra. Demuestra la mayor despreocupación sobre el resultado de una resolución*".

"Se dice que esta frase tuvo su origen durante la conquista de Granada, en el campamento de los Reyes Católicos. Así quedaba explicado en la revista Alrededor del Mundo por Luis de Granada (21 de diciembre de 1899): "Lo curioso es que Antequera está al oeste de Granada, o sea al poniente, no al levante. La frase es, pues, irónica, y equivale a: Salga el sol por donde quiera**".

 ++++++++++++++


El dia ha començat plovent. Esmorzar i cap a la carretera, direcció Almeria i després autovia Sevilla-Granada-Còrdova fins a Antequera (55km). Sense complicacions. Hem arribat a lloc sobre les 9:55. Hem aparcat al pàrquing, al costat de la plaça de braus. I des d’allà, cap a l’Alcassaba. 













Hem passat per la Porta d’Estepa i amunt, per l’Alameda d’Andalusia i desprès carrer Infante don Fernando. Hem parat al bar Galeón, hem pres un tallat amb “xurros”, però no eren iguals al del dia anterior. En el lloc hi havia una fotografia d’època que deia que la Reina Eugenia Cristina, va passar per la porta del local al 1911. En fi, algun mèrit s’han d’atribuir.  He passat per el carrer Infante Don Fernando, passant per l’església de Sant Joan de Déu, per l’edifici de l’Ajuntament d’Antequera, un edifici que va ser antic Convent Franciscà de l'ordre tercera, al costat de l'església dels Remeis. Hem passat per l’església del Carme, i arribat a la Plaça de San Sebastià i l’església de San Sebastià, tota la plaça emmarcada per l’Alcassaba. Hem pujar per el carrer Zapateros, “Cuesta de San Judas”, un bonic racó on hi ha escales i taronges i que et permet arribar fins a l’Alcassaba. 




A prop de l'Alcassaba, la panoràmica d'Antequera deixa veure el seu skyline, ple d'esglésies, i la penya d'Antequera. Al costat de l'Alcassaba si troba la "Real Colegiata". 





Hem anat primer a l'Alcassaba, hi havia obres i hem pujat per unes escales de ferro i hem pagat 6€ per aquestes dues atraccions -Col·legiata i Alcassaba-. Hi havia poca gent a aquella hora (11:50) i una temperatura molt agradable. Des de d'alt de l'Alcassaba les vistes son espectaculars. 




He pujat a la torre del campanar. Una panoràmica de 360º permet veure la ciutat i els camps, que tenien un aspecte magnífic. Desprès a la Col·legiata. La façana es d'estil renaixentista, però dins no tenia massa interès, més enllà que es casa de Déu. Des del turó on està l'Alcassaba veus una quantitat d'esglésies i convents, en el seu moment -(s.XVI-XVII)- la ciutat devia de tenir una importància molt notable.






Antequera en miniatura









Hem pogut fer una passejada per els carrers d'aquesta població  de 44.000 habitants. Un lloc de províncies, sense l'afluència massiva dels turistes, malgrat les seves atraccions culturals. Com el temps passa ràpidament,  cap a les 13:30 hem anat a dinar al Mesón Ardave, un lloc molt petit, però una bona cuina. He menjat unes croquetes i uns peus de porc boníssims. La quantitat son molt generoses. Unes sis taules, tot molt cassola i sense pretensions i atesos amb molta naturalitat per el seu propietari i potser el seu fill, dins s'amaga la cuinera, Carmen Bueno. La carta cal llegir-la a les parets on en diferents llocs posen tots els plats.  




Des del restaurant hem anat tranquil·lament cap el pàrquing. Encara quedava una de les atraccions d'Antequera, els dòlmens.






Els dòlmens estan a prop del poble, però en cotxe s'ha de donar una volta molt gran. Un espai bucòlic, un "Centre de interpretació" -eufemisme, que vol ser un museu, un lloc per explicar la història i un  lloc de treball-. Al centre hi havia uns plafons didàctics que explicaven la història de la trobada dels dòlmens (1847).  Una arquitectura moderna i funcional tracta de minimitzar l'impacta arquitectònic dins dels camps que envolten els dòlmens de -Menga i Viera-.




Des del Centre de Visitants hi ha uns camins que porten al dos dòlmens els de Menga i Viera. En mig del camí, una noi fent les funcions de vigilant s'avorria a aquella hora 15:45h. No hi havia pràcticament visitants. I al costat dels dòlmens hi havia al de Viera una noia molt atenta, ha explicat -és un dir- quatre indicacions. 




"El dolmen de Viera està format per un llarg corredor segmentat en dos trams, al final del qual, s'hi disposa una cambra de planta quadrangular a la qual s'accedeix mitjançant una porta perforada quadrangular en la primera llosa. La construcció està edificada, com el dolmen de Menga, amb tècnica ortostàtica. Té un recorregut interior de més de 21 metres i una amplada que va dels 1,3 a l'entrada fins als 1,6 metres de la cambra. Els laterals estan formats per 14 (costat esquerre) i 15 ortòstats (costat dret), i es pensa que cadascú n'estava format per 16; la capçalera només té una llosa. De la coberta, es conserven 5 lloses íntegres i fragments de dues més, i es pressuposa que n'hi havia 3 o 4 més. L'alçària és d'uns 2 metres.

Com els altres dos monuments megalítics propers, està cobert per un túmul i en una orientació que forma una línia recta amb la penya dels Enamorats, una singular muntanya propera que té forma de rostre humà. El túmul fa uns 50 metres de diàmetre (3)."

En el dolmen de Menga, hi havia dins, amagat, un home assegut a una cadira que semblava més interessat en no obrir boca, l'hem deixat allà dins de la sorra que omple la superfície del dolem. 



"El Dolmen de Menga es va aixecar fa uns sis mil anys. És un enorme sepulcre de galeria on ja s'intueix un corredor d'accés delimitat per deu enormes lloses, cinc a cada costat, encara que en origen possiblement van ser set per lateral, que desemboca a la cambra sepulcral pròpiament dita, formada al seu torn dues parets de set monòlits cadascuna i un a la capçalera. Tot plegat està cobert amb cinc lloses subjectes per tres pilars de base quadrada, destaca l'última recer de la coberta que està calibrada en més de 180 tones(4)."

Desprès d'endinsar-se al neolític, nosaltres hem sortit al segle XXI. Agafar el cotxe del pàrquing del Conjunt Arqueològic. Hem tornat per l'autovia cap a Màlaga i Fuengirola. Hem arribar a les 5:45 al hotel on estic escrivint aquestes línies. El temps, amb núvols grisós ha permès l'excursió d'avui, molt agradable e instructiva. La gent molt simpàtica i molt agradable. Desprès de descansar hem fet un passeig per el Passeig Marítim, hem arribat fins el pont  i el Castell de Sohail. Al costat del pont hi ha un restaurant -ara tancat- que s'ha anomena "El Cateto" què és per el celíacs. 

Hem tornat al hotel i desprès de sopar hem vist les sèries de rigor i acabar d'escriure. Demà anem a una de les excursions estrella, "El caminito del rey" -tenim les entrades-. El problema que hi ha, és que les prediccions meteorològiques son adverses, és preveu pluja.



*Iribarren, José Mª; El porqué de los dichos. Gobierno de Navarra. Departamento de Educación, Cultura, Deporte y Juventud. Novena edición. Octubre 1996, pág. 114. 

(Consulta.https://www.fundacionlengua.com/es/salga-sol-antequera/art/ 147/)

**https://es.wikipedia.org/wiki/Salga_el_sol_por_Antequera

(3)https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Viera

(4)https://www.andalucia.org/es/antequera-turismo-cultural-dolmen-de-menga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada