Croàcia: Split-Dubrovnik (7.1)

 Dia 7

 Split- Ston-Dubrovnik

Ara estem a Dubrovnik (18:40h). El dia s’ha fet llarg, perquè els programes de viatges no fan un horari massa racional. A les 9h hem sortit a fer la ruta turística –amb la nostre guia, Rosa Maria- per Split.

Ens hem llevat molt d’hora (6:45h). Dutxa i esmorzar. Al hotel hi havia un grup de joves xinesos, tots molt atlètics i grans amb els cabells revoltats i amb xancletes. Algú a dit que eren jugadors de waterpolo, però no sé d’on ha tret aquesta informació. És cert que hi hagut el Campionat Europeu (setembre), però el grup de xinesos no competia en aquest campionat. 

A l’hora 9h, sortíem del hotel amb l’autocar conduit per en Leo, cap el centre històric de la ciutat. El dia era esplèndid i amb una temperatura molt agradable per passejar  per els carres que ahir van veure de nit i avui amb un sol mediterrani. 

La novetat respecta ahir a la nit, ha sigut que hem pogut entrar al Palau de Dioclecià. Un lloc que evoca un altre temps. Hi ha una escultura del emperador, queden poquíssimes estàtues amb la seva imatge. Dioclecià encarà viu va deixar el poder i s’han va anar a Split com a lloc de jubilació. Però potser no va ser una bona idea. Va veure com Constatí, va acabant establint el Cristianisme com a religió del Imperi i això va fer que tot allò que tenia a veure amb Dioclecià, fos esborrat de la memòria. El temps va acabar de fer la resta.  

Dioclecià

Aprofitant el Palau hi ha tendes – una mena de basars- i estàncies on un dia hi havia activitat d’un emperador romà. Ara els espais serveixen perquè nosaltres, el turistes, puguem ser il·lustrat sobre aquell passat. Cal recordar que la nostra visió del passat és molt borrosa, perquè el cinema que creat les estereotips que inconscientment s’han ficat al nostre cervell. Reialment, Dioclecià era com nosaltres? Quant més lluny en el temps, més difícil es fer-se a la idea de com eren. La natura humana, això és una expressió equívoca, no ha canviat tant com per fer d’aquests personatges incomprensibles, però nosaltres, hem perdut la capacitat de veure’ls tal com eren. Dit d’un altra manera, Dioclecià no era pitjor que els actuals governants que tenim ara.

Marko Marulić

Hem passejat per els carrers que ahir a la nit tenien un encant diferent al d’avui. El Peristil del Palau on vàrem escoltar musica, ara era ple de turistes per tot arreu. L'estàtua colossal de Gregur Ninski: ”Líder religiós, bisbe medieval de Nin que és va oposar al Papa, els cercles oficials de l’Església i va introduir la llengua croata als serveis religiosos al 926”. Aquest colós segueix l’estètica del socialisme real –estalinista-.

Gregur Ninski

Split és una ciutat amb encant, ple de llum i gràcia. Un potent competidor del turisme massiu a Espanya. Split pot competir amb Barcelona. No te modernisme, ni Gaudi, però te molts atractius. Els preus son per turistes- al proper gener (2023) el kuna serà substituït per l’euro-, és el que té de viure en poblacions costaneres on tot va cap el turisme estrènyer. Ens hem parat a la parada de la gelateria que també hi era a Hvra, una franquícia, probablement.