dimarts, 8 de novembre del 2022

Croàcia: Dubrovnik (8.1)

 Dia 8

Dubrovnik


M’he despertat desprès d’un somni reparador. Dutxa i esmorzar amb un bufet de príncep, llàstima que el Príncep, no era venecià, sinó florentí. Al bufet hi havia de tot, tan dols com salat. També hi havia un petit espai per a celíacs. 

A l’hora (9h) hem agafat l’autocar per anar al centre de Dubrovnik. Al costat de la plaça que et condueix dins del recinte a murallat. No érem els únics, una munió de turistes volíem conquerir Dubrovnik





La nostra guia Rosa Maria, viu a Dubrovnik i coneix el terreny pam a pam. Ha començat el seu soliloqui interminable, que començava, com no, al segon dia de la Creació, per anat posant context històric. Els sospitosos habituals han anat desfilant sense treva. La història te data inaugural al 615. Unes explicacions que desemboquen en un allau d’informació impossible de diferir, però que sembla que els guies, ho necessiten explicar. Hem anar en primer lloc no dins de la ciutat a murallada, sinó al Fort Lovrijenac





Parada per desembarcar




La Font d'Amerling



Punt de trobada per conquerir les muralles de Dubrovnik
(Ul.Svetog Đurđa)



Diu la Wikipedia sobre el Fort el següent: “la fortalesa de Lovrijenac , també coneguda com el Gibraltar de Dubrovnik , és una fortalesa situada en un penya-segat fora de les muralles exteriors del costat occidental de Dubrovnik a 37 m sobre el nivell del mar. La fortalesa és coneguda per les actuacions i els casaments celebrats en aquest edifici monumental, i sobretot com un símbol històric de resistència a la República de Venècia”.




Vistes a Dubrovnik


“En el moment del conflicte entre Dubrovnik i Venècia, els venecians planejaven construir una torre al mateix lloc on ara es troba Lovrijenac. Si ho aconseguien, tindrien Dubrovnik sota control, però la gent de Dubrovnik, després d'haver conegut el seu pla, els va superar. Les cròniques de Dubrovnik revelen com la gent de Dubrovnik va construir Lovrijenac en només tres mesos, i quan els vaixells venecians van arribar, plens de materials de construcció, no van tenir més remei que tornar a Venècia sense acabar.” Com és veu la mitologia del ciutadans de Dubrovnik, dona força a la idea de identitat i orgull patri. 









La fortalesa de Lovrijenac, construïda a finals del segle XVi XVI, és una construcció potent i impressionat, amb unes vistes que permetien tenir un observatori privilegiat per albirar tant els amics com sobretot enemics, -per a turistes, excepcionals- on es pot veure la illa de Lokrum, així com la ciutat vella i a murallada. 





A cada pedra, per dir-ho així, la nostra guia, tractava de fer-la parlar, perquè poguéssim explicar totes les històries que aquell lloc concret hi tenia. Endinsar-ne a la ciutat a murallada, semblava que les pedres cridessin la nostra atenció, perquè la grau de explicació augmentava de manera exponencial. Ha això ha fet que anéssim avançant amb una extraordinària lentitud i morositat. Més de quatre hores de divulgació històrica ha sigut massa. Per què, qui aguanta  a la TV un programa de la BBC, posem per cas, que expliqui Dubrovnik? 





En algun punt del recorregut ha explicat que allà s’havia filmat escenes de Jocs de Trons. Hi havia petits grups de turistes que feien la ruta del escenaris principals de Jocs. Com diria el tòpic: “Hi ha gent per tot”.






"La plaça Gundulic es troba al final d' Ulica od puča (Ulica = carrer; puči = tipus de pou). La plaça es va crear com a conseqüència del Gran Terratrèmol de l'any 1667 ja que les cases situades al lloc es van reduir a runes. Avui la plaça acull l'estàtua del poeta de Dubrovnik Ivan Gundulić, obra de l'escultor Rendić de 1893. A la plaça també hi ha una petita font Amerling, donació del benefactor Sr Amerling"*.











Tanta explicació no hem tingut ni temps, be si, 15’ per fer la nostre abans de anar a dinar. No hem tingut massa temps per mirar per el nostre compte. Hem vist l’església de Sant Blai. Hem entrat dins de Mali Muo, on desprès hem agafat un petit vaixell per donar-nos una visita per mar i veure el perfil de Dubrovnik des de ‘altra perspectiva. Al costat hi havia una terrassa on un grup de musics tocava amb molta professionalitat una peça de jazz. Desprès hem anat el punt de trobada per anar a dinar. Hi havia molta gent, especialment turistes.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada