dilluns, 6 de desembre del 2021

Alsàcia: Barcelona a Strasbourg (I)

 Dia 1


Llevar-se a les 3.20h perquè tenim què estar a les 4.20h davant el XXX. Hem deixat el cotxe relativament a prop, i hem fet soroll amb les maletes. No érem els primers en arribar-hi. A l’hora en punt el autocar ha sortir cap a Barcelona. 

Hem parat a Barcelona a recollir a una companya del viatge. El autocar ha tingut que maniobrar per ficar-se en uns carrers molts estrets amb cotxes mal aparcats. Hi havia controls de policia. 

El nostre vol sortia de la T2, no ha estat fàcil arribar-hi, perquè la senyalització no era massa bona. Malgrat l’hora intempestiva, sempre hi ha gent. Facturar maletes, control de “predelinqüents” amb els clàssics, control de equipatge de mà i passar el arc de la sospita. En el meu cas, a sonat el soroll d’alerta, les botes que portava. He tingut què treure-me-les, el cinturó dels pantalons també, semblava que fos un d’aquells dolents de les pel•lícules de l’oest, que al entrar al saloon, tenies que treure’t tota la ferralla que portaves  a sobre. 

Desprès torna a posar-te les botes, el cinturó, i recollir les safates amb tot el ha de passar per els escàners.  La nostra porta de sortida era la S. El vol sortia a les 7.20h. Hem anat amb bus fins al avió de la companyia de low cost easyJet. Pujar al avió i desprès d’una bona estona passejant-nos per les pistes, hem pogut enlairar-nos a l’hora. 




Els viatges low cost han democratitzat la manera de volar per a milions de turistes. No hi ha el monopoli de les companyies de bandera –Iberia, Air France, etc.,- associades els països corresponents. Aquest low cost, té l’altra cara, espais mínims entre seients i cap atenció general a la clientela que vola. Els extres ho has de pagar. Aquella hora un cafè amb llet i   un croissant hagués estat  ideal. Hem aterrat a Basilea (Bassel) a l’hora prevista, tot anava com un rellotge suïs. Dia grisós, no plovia i el fred era moderat. Sortir del aeroport, hem ensenyat el passaport Covid i el DNI i llestos. El conductor esperava. I nosaltres veiem el autocar. La terminal per on hem sortir era petita. El conductor s’ha apropat a nosaltres per confirmar que érem els clients que esperava. A les 9.40h sortíem cap a Estrasburg.   Hem agafat l’A35 cap al nostre destí, 136 km és la distancia que cal fer. En determinats moments queia una pluja fina. A prop de Estrasburg hi havia cua com a totes les ciutats a primera hora. 




Hem arribat al Apartahotel, però no tenien les habitacions a punt!. Hem deixat les maletes i hem tingut que sortir tal qual al carrer. Molts pensaven posar-se més abric, perquè la pluja queia suaument, el fred és feia sentir. Hem anat cap al centre, estàvem a 10’ de la Catedral. Havíem de passar un pont on feien un control simbòlic, era portar mascareta. A les 11h començava el nostre periple per els carrers del centre històric. Hi havia molta gent. Hem anat descobrint carres i places on hi havia les famoses parades nadalenques totes guarnides de motius de Nadal. Hem passat per la plaça Kléber, on un arbre de Nadal gegantí presideix tot l’espai. Un munt de parades venent de tot, especialment menjar per portar o menjar-t’ho allà mateix te esperen. Finalment, hem arribat a la Catedral. La Catedral Notre-Dame ocupa el espai físic i  simbòlic de la ciutat. Més parades, més gent, feia fred, i plovia. A les 14.30 h havíem quedat perquè una guia faria un petit tour per el centre de la ciutat. Amb el fred, hem pres una de las paraules que queda del viatge, “vin chaud” (vi calent) amb especies i calent amb el got que costava un euro, desprès ho podies fer servir a altres llocs i no tenies que tornar a pagar aquest €, és una bona idea perquè la gent no ho tirés al terra. De fet, el terra estava força net. He menjat un  bretzel amb un vin chaud rouge ha fet sortir del estat de semi congelació que començava a sentir, malgrat anant força abrigat. Hem passejat al voltant de la Catedral i hem arribar on hi ha un monument al general Leclerc a la plaça Broglie, plena naturalment de parades per menjar.  Com segui plovent, hem entrat a un restaurant a prendre uns caputxinos.  Un servei molt lent, ha fet que tinguéssim temps de eixugar-nos les roba i els paraigües. Sort què els caputxinos eren bons. A l’hora en punt estaven al costat de la Catedral per fer el tour. 









*


A la entrada de la Catedral hi havia un espontània tocant el  violoncel, molt teatral ell, semblava que volia acaparar-ho tot, l’espai i a més a l’atenció del públic, aixoplugat a la porta de la Catedral, perquè encara plovia. A l’hora punt una noia molt jove, Estefania, mig veneçolana i italiana, ens ha fet de cicerone. Era una noia molt guai, volia explicar-nos moltes coses, però una d’allò, deia, fa ho explicaré més tard. Naturalment, amb el torrent de coses que ha dit, impossible seguir el fil, malgrat que molts han seguit fil per randa les explicacions.  No tenen aturador a l’hora d’explicar. Deuen pensar que cal omplir el cap de nom i dates per demostrar que son professionals. Uff !

Hem vorejat la Catedral, no hem entrat, això ho feríem més tard, hi a anat voltat, mentre seguia plovent, per arribar a un pont molt fotogènic, Terrasse Rohan,  Place du Marché-Aux Poissons, Place Saint-Thomas, Rue Gutenberg, ella, seguia explicant-nos i jo feia fotografies. 




Plaça Broglie




Point de Sant-Martin




Saint-Thomas

Desprès de felicitar a la nostra guia, cadascú anat el seu aire, però tot hem anat al Apartahotel, què està situat al Boulevard du Président Wilson. Ens hem posat l’equip per atacar el Pol Nord. Hem sortit cap al centre, a cada cantonada hi ha parades de Nadal, però sobretot de menjar. Jo he pres un crepè normad (poma, caramel i calvados) tot molt contundent. Finalment, hem tornat al hotel. Estava esgotat, tot el dia caminant sota el fred i la pluja. El rellotge intel•ligent m’han dit que havíem fet 12km.


                        



Plaça Kléber


A les 21.30h no tenia esmà d’escriure res. Massa cansant per escriure amb tranquil•litat Aquest Apartahotel, malgrat les estrelles que té, no arriba a les expectatives. Els estris de cuina son els mínims, una paella i una olla molt gran. Dos ganivets, cullera, forquilla i dos gots. Però hi havia nevera, un rentavaixella i un microones. Res per netejar la cuina, t’ho has de portar tu. Uff! Demà més...



* Cortesia de Luis Miguel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada